Aquest llibre explora en clau electoral alguns aspectes que pretenenexplicar, si més no reflexionar, sobre la tendència a l’apatiapolítica que experimentaren els ciutadans catalans des del SexenniDemocràtic (1868-1874) i durant la Restauració borb.nica (1868-1923).Una cultura cívica gestada durant la llarga transició del liberalismepolític a la democràcia que es caracteritzà entre d’altres trets peruna tendència al tacticisme expressada en la forja d’aliancescontranaturals; l’autoexclusió en la pràctica d’una part significativa de l’electorat que no se sentia representada en les institucions; lapercepció d’anormalitat produïda per la continuïtat de lesirregularitats del vell caciquisme; la vehemència i l’idealisme delsdiscursos emancipadors i dels ultracat.lics; i el sectarisme vinculata la política d’uns partits que visqueren en la inestabilitat i laprecarietat institucionals. Uns llasts que no contribuïren en absoluta la cohesió, sinó a la divisió i a la gran fractura que va significar la guerra civil.Josep Armengol (1966), llicenciat en Geografia iHist.ria per la Universitat de Barcelona. El 1993 obtingué el grau dellicenciatura a la Universitat de Lleida amb una tesi sobre«L’Ajuntament de Tremp entre 1868 i 1931. Continuïtat electoral ipredomini republicà». -